El camí del cec (o de Tebes a Colonos)

Després de descobrir que va matar al seu pare i es va casar amb la seva mare, Èdip s’arrenca els ulls. Les seves dues filles, Antígona i Ismene, que per la seva condició de dones mai podran regnar a la ciutat, l’acompanyen al camí de l’exili, de Tebes a Colonos.

Fugir, marxar, partir, emigrar... Poden les paraules tenir cabuda en un viatge de dolor? Molt se n'ha parlat del terror i el patiment del pobre Èdip quan el fat ha condemnat a la targèdia el llinatge de tebes, però, i les dues germanes? Què poden, o què necessiten, dir-se? Potser no els queden més paraules, però la culpa, l'odi, l'enveha i la tristesa són emocions de difícil digestió. 

És dons, l'absència d'esperança, la veritable mort? Una foscor eterna? Una cequesa permanent? I, pot ser, aquesta ceguesa la mirada més clarivident?

Fitxa artística

Text i direcció: Pau Castillo Gaspar
Assessorament dramatúrgic: Carles Batlle
Interpretació: Mariona Blanco, Jordi Gràcia i Irene Mas
Composició i interpretació musical: Anna Sala
Disseny audiovisual, espai sonor, llums i tècnica: Male Díaz
Disseny d'espai, vestuari i atrezzo: Projecte Ínfim
Fotografia: Joan Mateu Parra