Una cançó llunyana

Un matí d’hivern, en Willem, un jove banquer establert a Nova York, rep una trucada inesperada que li anuncia la mort del seu germà petit, Pauli. Aquesta notícia el força a tornar a Amsterdam, la ciutat que va deixar enrere fa anys. Incapaç de trobar el seu lloc en aquell retorn incòmode, Willem comença a escriure una sèrie de cartes al seu germà difunt.

A través d’aquestes cartes, reflexiona sobre la seva relació amb la família, l’amor que no va saber retenir i la identitat que ha anat perdent pel camí. Amb el pas dels dies, l’escriptura passa a ser l’única manera de posar paraules al que sent, d’intentar entendre què ha perdut i què queda encara viu dins seu.

Una cançó llunyana és una obra que desromantitza el dol i fa emergir, amb una mirada honesta i despullada, la humanitat, la quotidianitat i la cruesa que habiten circumstàncies com la mort. Una peça íntima i precisa, que parla sense artificis del que queda quan el so es converteix en silenci.

Fitxa artística

Una cançó llunyana de Simon Stephens i Mark Eitzel
Direcció: Oscar Fabrés
Adaptació: Daniel Anglès
Intèrpret: Eduardo Lloveras
Música original: Mark Eitzel
Composició, adaptació musical i piano: Joel Riu
Disseny d’il·luminació: Sergio Gracia
Disseny d’espai escènic: Oscar Fabrés
Producció: Oscar Fabrés i Eduardo Lloveras