Zweig - Bernanos

El febrer de 1942, en ple domini nazi de la Segona Guerra Mundial, dos reconeguts intel·lectuals europeus exiliats al Brasil —l’austríac Stefan Zweig i el francès Georges Bernanos— han convingut una trobada a la finca del francès a Barbacena.

Zweig, d’origen jueu, ha estat proscrit pels nazis, però no s’hi ha arribat a enfrontar mai obertament. Bernanos, monàrquic i catòlic ultra conservador, ha canviat l’admiració al feixisme per una dura condemna després de ser testimoni a Mallorca, a l’inici la Guerra Civil espanyola, de la violència dels militars colpistes ambla connivènciade l’església. 

Zweig i Bernanos, tot i no conèixer-se personalment, comparteixen l’humanisme i la llibertat de pensament, per bé que no sempre amb afinitat atesos els seus caràcters antitètics. Parlant de la deshumanització en temps de conflictes, del paper de l’intel·lectual, dels nacionalismes i l’europeisme, de la uniformització i de la globalització social i cultural, s’aboquen a una xerrada tant il·luminadora com desesperançada.

Zweig i Bernanos són dos personatges tan diferents que inicialment costa imaginar que fos possible una conversa profitosa entre ells dos. Certament, però, coincideixen en un punt en comú: la llibertat de pensament. Zweig des del punt de vista de l’humanisme cultural europeista i Bernanos des d’una consciència individual més espiritual.

Fitxa artística

Autor: Jaume Capó
Dramatúrgia: Frederic Roda i Sadurní Vergés
Ajudant de direcció: Francina G Ars
Direcció: Frederic Roda
Intèrprets: Òscar Intente i Joan Gomila
Espai Escènic i construcció escenografia: Núria i Jordi Castells
Veus en off: Xim Vidal i Caterina Karmany
Il·luminació i comunicació: Antoni Gomila i Servera
Espai sonor: Biel Padilla
Vestuari: Joana Salom
Utilleria i producció executiva: Joana Serra
Fotografia i vídeo: Judith Mengual i Giralluna Audiovisuals
Assistència de comunicació: Joana Maria Botellas
Producció: La Fornal d’Espectacles, Mallorca. Amb la col·laboraciódel Teatre Ponent, Catalunya.