Projecte GÀBIA

Enmig de l’escena, el cellista Miquel Àngel Aguiló, espera. El públic l’envolta en 360º. Només hi és ell i un cub de metacrilat transparent damunt un linòleum blanc. Un dels sis artistes, el primer, envaeix l’espai i es tanca dins el cub. L’arc del celloarrenca i es fa la màgia. Ballarins, artistes plàstics i actrius, dialoguen amb les notes sacres del músic alemany. Però aquesta vegada a la recerca d’una nova sacrilitat, una espiritualitat contemporània, on el drama humà presideix i es posa en primer terme. 

L’origen del projecte GÀBIA neix de l’observació de la presència recurrent de cubs de metacrilat, gàbies i espais transparents d’aïllamenten l’escena contemporània. Des de peces com Infernode RomeoCastellucci—una de les primeres referències conscients d’aquesta imatge—fins a propostes més recents com TheSecondWoman, aquests dispositius escènics apareixen com a metàfores insistents d’un aïllament físic, mental o emocionalprofundament lligat al nostre temps.

GÀBIA parteix d’aquesta repetició no per reproduir-la, sinó per interrogar-la: què significa avui estar tancat, exposat, observat o separat? El projecte proposa oferir a artistes contemporanis una eina de reflexió i acció escènicaal voltant d’aquesta imatge, convertint la gàbia no en un límit, sinó en un espai de pensament, resistència i creació compartida.

Fitxa artística

Sol Picó (dansa) suite 6
Conchi Almeda(acting) suite 5
Eulàlia Bergadà (dansa) suite 4
M. À. Raió (vídeo) suite 3
Nora Sitges-Sardà (dansa) suite 2
Xesca Salvà (escenògrafa) suite 1