Mal d'arxiu

Des de petita sempre he tingut la sensació que de gran no seria feliç. Que allò que vivia seria irrepetible i que, just en sentir-ho, ja se m’escorria de les mans. Que el temps no és recuperable, no és un espai de retorn. I que el passat, no fa mal perquè s’hagi perdut, fa mal perquè no el podem tornar a habitar. 

El pensador i filòsof francès Jacques Derrida parla per primera vegada del concepte “mal d’arxiu”, que descriu la necessitat contemporània de registrar, classificar i preservar la memòria davant la por de l’oblit. Fa referència a la tensió entre la necessitat d’acumular informació i la impossibilitat d’abastar-ho tot, cosa que genera una “febre” per l’arxiu. 

A través d’aquest espectacle busco explorar l’acumulació de records que ens poden arribar a obsessionar pel desig impossible de tornar-hi. I tu, què estaries disposada a fer per reanimar un record?

Diumenge 28 de col·loqui postfunció sobre el procés creatiu de la peça amb Bet Molina, periodista cultural. 

Fitxa artística

Direcció: Elena Baliarda i Sara Q. Pipó
Dramatúrgia: Mar Carasa i Berta Vicente
Interpretació: Mar Carasa i Itzel Arnau
Doble procés creatiu: Cristina Poyatos
Escenografia: Joana Torrelles
Vestuari: Rouse Castellà
Disseny de llums: Joan Cruz
Disseny de so: Nerea Hernández